web analytics
 

City of Ember

5

Una ciutat soterrada manté els darrers supervivents de l’espècie humana, que s’han hagut de refugiar aquí d’algun tipus de cataclisme indeterminat. Depenen de l’electricitat que una inestable màquina origina, i s’organitzen en una espècie de societat monàrquica al més pur estil de Corea del Nord. No hi ha lloc pels ninis: aquí treballes del que et toca (literalment), i a callar.

Vista amb ulls infantils, o amb d’altres de menys innocents, veig en aquesta història una crida a la rebel·lió i la sublevació anàrquica total. Per fer una truita cal trencar uns quants ous i, si això ha de suposar la destrucció de la ciutat i l’assassinat en massa de tots els seus habitants, assumirem el risc amb alegria i convicció desenfadada, que per alguna raó encara som nens!

Al cap i a la fi, poques alternatives queden, amb un govern corrupte, uns funcionaris tan desfasats com les instal·lacions que controlen, una policia que vetlla més pel manteniment de l’estat de les coses que per la seguretat dels habitants, i una població submisa que, tot i veure que la barraca se’ls ensorra a sobre, no fan res per evitar-ho. Us sona la pel·lícula, oi?

No Comments

Post a Comment