web analytics
 

De Behandeling (The Treatment)

6

Una nova onada de thrillers policíacs, crus i foscos, ha cobert Europa gràcies a la popularitat d’algunes sèries de TV (la danesa Forbrydelsen, les sueques Bron/Broen i Graven, les britàniques The Fall i Broadchurch), que en molts casos ofereixen un nivell de qualitat superior al dels productes televisius americans i, a poc a poc, van destacant entre la oferta cinematogràfica. Fins i tot als USA s’ha intentat replicar aquest fenomen amb els remakes més o menys aconseguits d’aquestes obres europees (The Killing, The Bridge, Gracepoint). Un motiu d’alegria pels amants del thriller policíac més atmosfèric i brut.

Aquest thriller belga explora temes tan escabrosos com el segrest de menors i les xarxes de pornografia pedòfila a través de l’Inspector Nick Cafmeyer, obsessionat amb la desaparició sense resoldre del seu germà menor. El cas del segrest i tortura d’un menor d’edat per un misteriós personatge (que té per costum marcar el seu territori amb orins) despertarà en Nick records enterrats en la seva infància. A mesura que les indagacions del protagonista progressen, una complexa trama de mentides i verí queda al descobert, implicant, potser, el (presumpte) segrestador del seu germà.

El film està vertebrat per la competent interpretació d’en Geert Van Rampelberg (Nick) i un grapat de fantàstics i sinistres secundaris. L’atmosfera macabra i desesperançada del film ens recorda les produccions televisives abans esmentades, reforçada per la fotografia en tons apagats, ocres, grisos i blaus, de estrets espais en penombra, i amb els personatges, enfocats sovint a contrallum. D’aquells films en que ve de gust donar-se una bona dutxa en acabar la visualització.

Potser el major problema de De Behandeling resideix en la seva durada: dues hores. Una cosa excessiva, comptant que moltes vegades es proporciona informació de més a l’espectador, que només pot esperar que el protagonista reaccioni. Si bé és un bon mètode per crear suspens, acaba per generar impaciència i congela la narració de la part central del film. Això i la lentitud de reacció del protagonista, que carrega amb tot el pes de la història, desestimant sovint pistes importants per la investigació, desllueixen el resultat final d’un thriller notable en el seu propòsit i de molt aconseguida ambientació.

Tags:
1 Comment
  • Paco Ortega

    20 d'octubre de 2014 at 15:20 Respon

    Bruta i fosca com la mare que la va parir, efectivament. Prou recomanable, si ets dels que aguanta bé un parell d’hores d’angoixa…

Post a Comment