web analytics
 

Doghouse

6

Tenen la mà trencada els del país del Beefeater en això de fer pel·lícules de zombis, siguin aquestes comèdies (Shaun of the Dead, Cockneys vs Zombies) o produccions no tan alegres (28 Days Later). Doghouse, per exemple, es desenvolupa com una descollonant comèdia anglesa, amb zombis (en femení), i un grup d’amics en plena crisi de la mitjana edat. La presentació de tots i cada un dels personatges, a través d’un petit fragment de les seves respectives vides quotidianes, deixa prou clar que això anirà, sobretot, del conflicte inherent a l’home, quan ja està més a prop dels 40’s que dels 30’s. La vida més o menys feta, i la parella, sovint possessiva i sempre absorbent, al costat, xisclant a l’orella. Situació de contenció: massa vell per fer marxa enrere, massa jove com per conformar-se. La culpa? Evidentment de la darrera, les dones, que pretenen domesticar-nos i anul·lar la bestiota cervesera, faldillera, indomable i desenfadada que tots tenim a dins i… i… I ja.

Tenim el paio que es divorcia i el que està per casar-se (desventurat ell). Trobem el que defuig les relacions. Els que no en tenen ni volen tenir-ne. El casat que necessita que la seva dona pateixi un petit accident. Tenim el que té una relació menys convencional, però igual d’absorbent i manipuladora. Tenim, doncs, un reflex prou ampli i representatiu de la situació personal dels homes en aquesta decisiva franja d’edat.

El grup d’amics va a un poble perdut de la mà de Déu, a emborratxar-se fins perdre l’oremus. Allà estant, troba que un experiment militar descontrolat (com no podia ser altrament) ha convertit totes les dones en màquines de matar i esquarterar (homes). Imagino l’origen d’aquesta subtil (in)directa. Ara jugarem tots a fer juguesques, a veure quin model palma abans davant l’atac de multitud dónes sedegoses de… cervells! Facin les apostes. Obrin joc.

 

No Comments

Post a Comment