web analytics
 

Dorothy Mills

6

Sol haver-hi un plus d’interès inherent a les pel·lícules que tenen per escenari aquests petits pobles perduts de la mà de Déu, separats, gairebé aïllats de la resta de la humanitat pel mar (Dagon, Grabbers), l’àrid desert (The Crazies, The Hills Have Eyes), o el bosc verge, espès i salvatge (Dying Breed, Wake Wood). Si el protagonista o protagonistes no és autòcton (en diuen outsider), les dotzenes d’ulls populars, furtius, però atents als costums estranys del nouvingut, massa moderns i poc contextualitzats, ajuden a crear una certa forma de tensió sostinguda. Si els habitants d’aquest lloc remot comparteixen un obscur secret, ben entès però no tan ben portat, aquí ja em faig unes crispetes, m’obro una cervesa i em disposo a gaudir del que (probablement) serà una molt bona història.

I la de la Dorothy Mills, el seu poble i la desventurada psicòloga (la outsider, una deliciosa Carice van Houten) que prova de diagnosticar i tractar el trastorn que (aparentment) pateix la primera, la Dorothy, suportant estoicament l’opressiva atmosfera que creen al seu voltant els habitants del poblet en qüestió, és, de fet, una història prou bona com per celebrar-ho amb una segona birra. Salut.

No Comments

Post a Comment