web analytics
 

Dracula 3000

1

Quan planxo (sí, jo planxo. Què passa?), tinc per costum posar-me alguna pel·lícula per fer més tolerable la tediosa tasca domèstica. Tot i demostrar (sobradament) que els (alguns) homes podem fer (més o menys bé) dues coses a l’hora, no em miraré pas una gran pel·li ni cap thriller gaire enrevessat amb la planxa encesa a la mà. No fotem! Trio per aquests moments íntims les produccions més lleugeretes. A vegades em passo de… lleugeresa.

Quan mirem al totpoderós IMDB el promig de la puntuació que els usuaris donen a segons quines pel·lícules, no és rar trobar alguna que altra sorpresa, sobretot, amb les produccions més recents, més probablement, puntuades pels incondicionals del gènere. Més endavant, a mesura que més usuaris diuen la seva, l’estadística es normalitza i aquest promig tendeix a reflectir una opinió, si no més intel·ligible, sí més respectable. I si no, amb quin dret un contradiu el mig milió llarg de persones que diuen que Titanic mola molt? Nosaltres?… Sí, val, nosaltres. Però això ja és una altra història.

En qualsevol cas, ens agradi o no, aquesta opinió maximitzada, global, normalitzada i genèrica, sol encertar-la. Així, si llegeixes que una de les últimes pel·lícules sobre Dràcula mereix un tristíssim 1,9/10, la pel·li, molt bona, no pot ser.

Però aquí som, sobretot, uns professionals (?) i hem de constatar els fets, per sobreentesos que aquests estiguin. Mentre la planxa s’escalfa, poso la pel·liculeta en qüestió i constato: és una pu-ta mer-da.

Ambientada en un futur llunyà (espai exterior, naus espacials i tota aquesta parafernàlia), com és de menester quan els models més recurrents exhaureixen el seu interès inherent (e.g. Jason X), al minut i mig de metratge els únics que s’ho passen d’allò més bé són aquests castigadíssims actors d’eterna sèrie B. I tu allà, esperant amb la planxa a la mà que, com a mínim, una ja passadeta però encara potable Erika Eleniak (Baywatch) ensenyi un pit. O algo.

2 Comments
  • Pere Tubert Juhé

    1 d'agost de 2014 at 19:22 Respon

    Tinc, des de fa com a mínim dos anys, una llista de pel·lícules a mitges. Bé, en realitat amb prou feines si l’he començat.
    Es titula “pel·lícules per planxar a la masculina manera” i està subdividida en “pel·lícules per planxar a la masculina manera mal” i “pel·lícules per planxar a la masculina manera mien”.
    Crec que l’única pel·lícula de la història del cinema que permet planxar a la masculina manera és Kickboxer.
    Ballem?

  • Paco Ortega

    5 d'agost de 2014 at 19:42 Respon

    Pel·lícules per planxar a la masculina manera mal (i cremar la camisa preferida de la Neus): Stake Land. Pel·lícules per planxar a la masculina manera mien (i avorrir-se per duplicat): 47 Ronin

Post a Comment