web analytics
 

Extraterrestrial

4

La humanitat s’ha enfrontat amb entitats alienígenes de tota mena, si més no a l’àmbit de la ficció: entranyables, agressius, virulents, lascius, enigmàtics, pacifistes, casposos, divertits o venjatius aliens. Ara, Extraterrestrial (aka The Visitors) ens presenta un nou ordre, desconegut a la nostra galàxia fins ara: l’alien obvi.

Aquest extravagant espècimen es caracteritza per recollir els clixés més avorrits i insípids del cinema marcià. Per exemple: viatja en un plat volador de llautó que condueix com el cul i que, moltes vegades, s’estavella al bosc. És esblanqueït, capgròs i d’ulls prominents. Odia els humans, no té cap interès en comunicar-se i és més bèstia que un ase. Les seves abduccions són del tipus Bruguera i, en comptes d’investigar els espècimens humans que segresta, els hi fica coses pel cul fins que es moren.

En resum: no estem parlant de l’organisme més brillant de l’univers. Per això, ha trobat el seu hàbitat idoni a les zones rurals dels USA. Allà troben el seu aliment preferit: la carn de garrí. Tenen boscos de sobres per trencar-se el cap amb les seves naus i, de tant en tant, comparteixen unes risses tot esclafant els taujans del lloc i algun marrec encantat.

Per mostrar exhaustivament els costums de l’alien obvi en una obra de ficció, els Vicious Brothers han teixit un guió fat i ple de tòpics. Han preferit concentrar-se en l’exposició dels alienígenes a la llum del dia i en pla general (presa amb subtilesa), perquè es vegin bé, que en la direcció d’un repartiment que frega l’amateurisme o una posada en escena una mica més digna. Per arrodonir el conjunt, Michael Ironside ofereix una interpretació que ens fa enyorar els seus papers de dolent a The A-Team. L’únic que destaca és un bonic homenatge a Romero, que serveix de coda al film.

No Comments

Post a Comment