web analytics
 

Fight Club

Merda. O sigui, perdoneu, però, pels noms, sóc un autèntic sapastre: de veritat el director de Seven va dirigir Fight Club? David Fincher. David Andrew Leo Fincher. Val. Molt bé. Puto amo. I què més ha dirigit el col·lega aquest? Ah, sí: The Game, Panic Room, Zodiac, The Curious Case of Benjamin Button, The Social Network. Mestre, sí senyor. Puto mestre. Fight Club és una oda a la violència, l’anarquia i la rebel·lió. Fight Club parla del patetisme d’una societat intoxicada per l’ordre autoimposat. De persones que, fartes de vides prefabricades i monòtones, troben en la lluita una via de sortida a tanta frustració acumulada, així com, desprès d’afartar-se de mongetes, l’evacuació sobtada d’estridents flatulències alleuja un dilatat i adolorit estomac. L’homo Sapiens que avui recorre gris i atrafegat les ciutats de mig planeta, tot just un mico pelat amb prou matèria gris com per saber de quin peu coixeja, no troba sovint (o perd, millor dit) l’esma per viure, i, com una bestia engarjolada, pateix dins la seva gàbia, fictícia i autoimposada, la seva manca de llibertat. O l’excés de la mateixa. Apareix la depressió i l’apatia; la buidor, i aquesta sensació com de déjà vu perpetu, reiteratiu. Llavors, un bon dia, trobes algú amb un posat diferent i una actitud renovada, colpidora, refrescant i irresistible (sublim Brad Pitt). Aquest algú t’enlluerna, i segueixes (quasi) involuntàriament les doctrines d’aquest nou guru, amic, germà, company i mestre a l’hora. Amb tu (i a través de tu), l’home crea escola i els que abans ploraven ara piquen, ara lluiten: tenen una fita, un camí i un mitjà, un sistema, un antisistema, i ja no ploren perquè estan buits. Perquè plorar és de dones i lluitar d’homes. D’homes molt homes, compte. I de micos pelats, també. Excel·lentment plantejada i encara millor narrada (i filmada), Fight Club és una pel·lícula 10 sobre 10 a la que ben poc se li pot retreure. Els actors borden els seus papers. El thriller és intel·ligent, irreverent, inquietant i frenètic, amb el punt de suspens, humor i l’acció justa per mantenir-nos clavats al seient del primer minut al darrer.

No Comments

Post a Comment