web analytics
 

G.I. JOE: The Rise of Cobra

4

Bé, sí, d’això, els G.I. JOE… A veure, que ja sabia el que em disposava a veure, i en això la pel·lícula ha complert amb escreix. Veus exactament el que saben que vols veure: acció trepidant i pocasolta amb tocs d’humor facilet, i un guio molt senzillet, per tal de no perdre’s el que és realment important, a saber, les hòsties, els trets, les explosions, i la pitrallera de les dues xaies. Si les hòsties queden prou justificades, a qui collons li importa? Si fins i tot hi han nuvis barallats i germanastres que s’odien a mort! Què més vols, home?

Com a mínim veiem la destrucció força efectiva de la Torre Eiffel, el fal·lus gegant de la capital francesa, que ja té prou gràcia. Perdonem que, sota el pretext de demostrar que els dolents van molt de debò i són molt dolents, tota aquesta seqüència fos completament innecessària (després veiem que els avisos no calien, segons les intencions dels dolents molt dolents). També resulta un xic abusiu l’ús de diferents tipus d’armes. El Hummer de la seqüència a la que em referia abans, per exemple, li dona quaranta patades al millor cotxe Bond i el sac d’en Doraemon junts… Però no sé que collons vinc a retreure jo aquí, si m’ho he ben buscat!

No Comments

Post a Comment