web analytics
 

Kalevet (Rabies)

3

No és imperatiu que una pel·lícula expliqui tot el que passa o deixa de passar. Com a la vida mateixa, hom pot acceptar que segons quina informació no sigui proporcionada, per tal d’agilitzar la trama i aprofitar el temps de metratge, per exemple. De fet, sempre m’ha irritat un xic aquesta mania d’explicar perquè l’assassí assassina, com si hagués d’haver-hi sempre un motiu raonable i inequívoc.

Ara bé, una pel·lícula no deixa de ser una història i, com a tal, no pot ometre un fil argumental (menys en comptades i molt especials ocasions). Sí, ja sabeu, allò de la introducció, el nus i el desenllaç. A Kalevet (a.k.a. Rabies) van directes al nus i ometen la resta. Necessiten un grup de persones al bosc, i necessiten que es matin entre elles. I, apa, que ja les hi tenen. Com? Que no convenç? Posa-t’hi fulles. Que tampoc convenç l’estupidesa monumental i la mala fava que es gasten els diferents personatges? Torna-hi. El cas era gravar gent matant-se al bosc, i això ja ho tenen.

Es probable que, sense l’avís desinteressat de benefactors com els que aquí escrivim, aquesta pel·lícula israeliana us hagués passat completament desapercebuda. Creieu-me si us dic que, pel que a mi respecta, podria perfectament seguir sent el cas.

No Comments

Post a Comment