web analytics
 

Kundo: Age of the Rampant

6

Recepta: agafar la història d’en Robin Hood, remullar-la en l’època feudal coreana, enfarinar amb èpica kung-fu i fregir en l’oli sobrant d’Il buono, Il brutto, il cattivo. Després, salpebrar amb una mica del talent visual d’Ang Lee (Crouching Tiger) i un xic d’humor. Eh! espera, del fi no! del gruixut, que queda millor. I, finalment, colpejar contra el terra i trepitjar a consciència perquè passi de les 2 hores de durada. Ja està, ja podem degustar el nostre plat fumejant de Kundo. A menjar! I ràpid, que es refreda!

A tall d’introducció se’ns relata la història de l’època de la dinastia Joseon mentre la càmera acompanya una processó funerària. Paren per pidolar sopa a la luxosa festa del governador de la regió. Els assistents porten obsequis: teles, gerros, ivori i un primitiu telescopi que servirà per realitzar un bonic joc visual en la formidable seqüència de presentació dels bandits. Al mateix temps, la banda sonora va mutant: de melodia oriental a altisonant espagueti western estil Ennio Morricone, per després apropar-se al funk.

Hora i escaig és el que triga el senyor Yun Jong-bin en explicar-nos la història. Hi ha una munió de personatges, d’acord, però de vegades avorreix tant de flashback i drama al voltant d’en Joseon i el protagonista, quan el que ens interessa és veure en acció al clan de bandits de la Muntanya Jiri. De fet, no els arribarem a veure fins al conat del graner, on la història desemboca en dues seqüències d’acció que intenten imitar el millor cinema de samurais de Kurosawa sense èxit, ordinàriament planificades i de tan pobre execució que dubto que hagi estat cuinat pel mateix xef.

Els últims 40 minuts o així, el ritme millora, però ja no és suficient per complir amb les expectatives. I el que potencialment fora un èpic samurai-western del kung-fu (El Lleig, El Gordo, El Monjo i La Plana podia haver estat el títol alternatiu), es quedaria en un Li Deien Kundo. Una fallida, tot i així prou agradable, mostra de la cinematografia d’aventures coreana i plat saborós per l’aficionat, encara que no plenament saciant.

No Comments

Post a Comment