web analytics
 

Limonádový Joe aneb Konská Opera (Llimonada Joe)

8

Un western comunista. Apa, ja ho teniu. La reacció natural en sentir aquesta combinació de paraules és l’estranyesa. Realment, quan pensem en un western, un dels darrers llocs on el situaríem és a l’estepa russa o al desert que voreja el mar Caspi. O en un planeta d’una galàxia sospitosament soviètica. El western arquetípic se centra en la figura d’un pistoler solitari, un heroi individual que és capaç de vèncer ell solet tot tipus d’adversitats, cosa que xoca frontalment amb la col·lectivitat soviètica, però sorprenentment aquest gènere no va ser rar a l’altra banda del teló d’acer.

La barrera que delimita gèneres és sempre difusa, de manera que el primer western soviètic que em ve al cap és Kin-Dza-Dza (Кин-Дза-Дза), una pel·lícula de ciència ficció que conté molts elements que l’acosten al western. Una altra que he vist fa relativament poc, El Sol Blanc del Desert (Белое солнце пустыни), és principalment una pel·lícula bèl·lica, però altra vegada hi podem veure massa coses que ens permeten etiquetar-la com a western.

Limonádový Joe, però, és completament diferent a aquests dos exemples. És directament una pel·lícula de pistolers ambientada en un poble americà del segle XIX, on tothom beu whisky i es baralla sense parar. Allà hi arriba en Joe, un cowboy de punteria infal·lible que només beu Kolaloka, una beguda produïda pel senyor Kolalok. Ben aviat tot el poble ha deixat la beguda, seguint l’exemple del noble pistoler. Però ni tot és tan fàcil ni tan simplificable. Ben aviat la feina d’en Joe es veurà dificultada, a la vegada que veurem que potser les seves intencions no són les que semblen inicialment.

La pel·lícula és directament una paròdia que utilitza les tècniques pròpies dels primers westerns i comèdies, en un blanc i negre tintat majoritàriament en groc. Amb una comicitat infantil plena de pantalons abaixats, números musicals, personatges completament caricaturitzats, resurreccions miraculoses i mil detalls que estic segur que se m’escapen en no haver sigut mai ni txecoslovac ni comunista, el conjunt resulta fascinant.

No Comments

Post a Comment