web analytics
 

Lovely Molly

6

L’Eduardo Sánchez és el cubà que va parir, juntament amb en Daniel Myrick (The Objective, Solstice), The Blair Witch Project, ara ja fa ni més ni menys que 15 anys.

Ara rebufeu però aquella pel·lícula va marcar un punt d’inflexió important en la forma de fer cine de terror, altrament prou enquistat en una estructura i personatges recurrents. I no parlo del found foutage. El found foutage me la pela molt i molt fort. Em refereixo a les alternatives, tant en el contingut com en la forma, que, si algú no ens les ensenya, a vegades no som capaços de veure. Arreu són necessaris pioners, tant per obrir nous camins com per recordar-nos que nous camins són possibles.

Aquí l’Eduardo ens presenta una història de fantasmes i possessions que tampoc circula (no sempre, almenys) per rutes preconcebudes. Sí, cert: juga amb la dualitat de l’ens que és (o potser no) responsable de la desfeta i bogeria d’una incauta, l’adorable Molly. Però va un xic més enllà i la pròpia Molly juga un paper molt actiu, i ara és i ara no víctima i botxí del seu passat i present. D’aquesta manera, a diferència d’altres possessions, no es pateix només per la posseïda i la història guanya en connotacions i salts certament inesperats, tot i que a vegades discorre perillosament lluny d’una certa coherència.

Tags:
No Comments

Post a Comment