web analytics
 

Omnívoros

3

Al tros de pantalla de plasma que s’han comprat els meus sogres, entre el gran número d’aplicacions disponibles n’hi ha una que porta directament a un cinema “a la carta” totalment gratuït. I jo, que sóc molt amic del que és gratis, no vaig poder estar-me’n i vaig voler fer un bon cop d’ull, evidentment, a les de la secció d’horror. Ràpidament vaig comprovar que no era una selecció gaire afortunada, i entre orgullós i avergonyit (no, qué collons, orgullós!) reconec haver-ne vist dues (99 pieces i Kill Theory) de la trentena llarga que hi ha penjades. Poca broma que això té mèrit, tot i que molt probablement en Pere en reconeixeria unes quantes més.

Omnívoros, per exemple, no hi era, però fora una excel·lent candidata a tan notable selecció de cine dolent amb ínfules. Moltes ínfules. El fet de ser una cinta d’horror Espanyola distribuïda per Fangoria Films ja era com per defugir-ne com qui l’empaita el dimoni. Però no, jo no. Valent (i estúpid) fill de puta ociós, me la vaig empassar sencera.

La pel·lícula parla de les peculiars apetències d’un selecte grup de rics i esnobs madrilenys i l’èxit d’un cuiner amb pocs escrúpols, molta mala fe i molt poc seny. El carnisser de Delicatessen? Doncs això però explícit, sense cap necessitat real i amb quatre girs absolutament predictibles dins una trama tan soporífera com rocambolesca. Fangoria films forever.

No Comments

Post a Comment