web analytics
 

Open Grave

5

És prou interessant (i un xic inquietant) que l’ordinador sàpiga més sobre nosaltres que nosaltres mateixos. El molt cabró va acumulant informació com qui no vol la cosa i aviat anticipa els nostres moviments. Així, Internet ofereix, amb poc marge d’error, webs de contacte al solter, les millors combinacions per encalçar indrets paradisíacs al viatger, ofertes en botigues de moda al comprador, píndoles blaves i inversemblants estris allargadors al… Bé, ja m’enteneu.

A mi, entre altres coses, el PC em recomana pel·lícules i el puta sap força bé el que m’agrada. De fet, l’encerta més que alguns dels meus millors amics. Clar que juga amb un cert avantatge. Passa més temps amb mi. Sempre m’escolta. Compartim moments íntims. Aquestes cosetes… Estranys temps aquests en que vivim, oi?

Open Grave me la recomanà recentment aquesta pantalla. Intueixo que va lligar caps ràpid: reviso tot sovint entrades del gènere i em va agradar una pel·lícula protagonitzada per aquest paio. P & Q → R. Lògica pura. I un script molt complicat i millor trobat, imagino.

Open Grave comença precisament a una tomba oberta plena de cadàvers. Com a inici no està gens malament. Segueix una posada en escena força intrigant que va agafant embranzida a mesura que un grupet d’amnèsics avança a través d’una situació altament anòmala. Aquest avenç és, però, un xic erràtic i la trama evoluciona a endebades.

És potser aquí, en la deriva de la trama, on el madrileny Gonzalo López-Gallego (Apollo 18, El Rey de la Montaña) torna a perdre l’oportunitat de fer una cosa memorable: el noi té idees però es perd tristament en les formes. A veure si amb el temps es va centrant… O si troba un guionista que el sàpiga reconduir.

Tags:
No Comments

Post a Comment