web analytics
 

Outpost: Black Sun

4

Revisió prou atípica del gènere zombie. Més que caminants defallits que busquen carn fresca per fer-se un tip de mossegar, aquests són revifats teledirigits per tal de crear un exèrcit mort i, per tant, immortal, al servei del 4rt Reich. Aquests no mosseguen: foten hòsties com pans i fan anar el ganivet que és una meravella. I no disparen perquè llavors es veuria massa que no són zombies.

La venjança és la força imperiosa que impulsa la protagonista a ficar els nassos i buscar problemes allà on sigui. Poca feina, sí senyora. La noieta va darrera un tal Klausener, el nazi que va fer la vida impossible als seus avis a un camp d’extermini. La seva implacable ànsia de venjança (això ho dedueixo jo, que si fos per ella, no sé pas) la porta a Polònia, on, acompanyada d’un grup de les forces especials americanes i un col·lega d’aquells que un sempre voldria tenir ben a prop, ha de fer front un grapat de bestiotes bastant difíciles de matar (què se n’ha fet d’allò de disparar al cap?). Els homes, més pragmàtics, volen apoderar-se de l’aparell capaç de reviure i controlar els morts, que això ha de tenir el seu rotllo, sigui per conquerir el món o per jugar un bon partit de futbol.

En definitiva, una premissa engrescadora portada a la pràctica de forma no tan convincent, fent que acabis per preguntar-te què foten, i per què collons s’ho posen tan difícil. Molt millor la primera, diuen.

No Comments

Post a Comment