web analytics
 

Pacific Rim

9

En el meu cas, el segon visualitzat de la darrera obra dirigida per en Guillermo del Toro (Mimic, El Laberinto del Fauno, Hellboy) supera el primer amb escreix. Potser en un dels dos casos anava (més) passat de cervesa. Apostaria que ha estat aquesta segona vegada. És el que té mirar cine a una taverna, oi?

En qualsevol cas, aquest tros de blockbuster, gegant, desmesurat i hilarant, és tota una exhibició de recursos i efectes especials donant cos a una història convencional com poques, i elaborada com poques també. És el tipus de producte que té per objectiu treure el nen que tots portem a dins (uns més endins que altres) i fer-lo gaudir com el petit cabró que és. El treu i li dona ni més ni menys que robots i monstres GEGANTS perquè jugui una estoneta (més de dues hores).

Robots gegants lluitant contra monstres gegants. Apa que no. Herois musculats de brillants cuirasses i lloables propòsits. Guerrers, potents armes de foc, espases, cops de puny i claus de karate. Violència (blanca) gratuïta. Llum, foc i destrucció (i un transatlàntic utilitzat com bat de beisbol)!

Recordo el primer visualitzat de Pacific Rim amb un regust com de que m’havien pres el pèl i la sensació de que en del Toro s’estava tornant massa comercial. Aquí entenc per comercial el productor i/o producte que vol agradar a tots els públics, cosa que, primer, pot ser (molt) rentable però, segon, no és possible i, tercer, sol marcar (molt) negativament una bona història.

I és veritat: Pacific Rim vol que el nen (qualsevol nen, tots els nens) jugui i s’ho passi d’allò més bé sense prendre mal. I per això la pel·lícula és com és. Per això i per fer caixa grossa, és clar, però sobretot per això. Perquè, de veritat gaudiríem tant una pel·li com aquesta sense la versemblança naïve que la caracteritza i emfatitza?

Deixin, senyors, deixin que els nens juguin sans i estalvis.

1 Comment
  • Godzilla | korova kino bar

    16 de juny de 2015 at 08:59 Respon

    […] of disbelief? Un clàssic incombustible? Entranyables referències?… El nen que portem a dins!? Aneu a la […]

Post a Comment