web analytics
 

Perros Callejeros

Perros Callejeros

El cinema quinqui va ser un fenomen curiós. Un cinema centrat en les drogues i els crims comesos per uns nens i adolescents d’extrarradi, filmat de manera crua i sense floritures, que no només resultava ambigu a l’hora de retratar els robatoris i punxades en vena, sinó que directament apuntava a la societat que ho permetia i que feia cues per anar al cine a veure convertits en herois els mateixos nanos que els estaven robant el radiocasset al pàrquing. Un cinema visceral que no només dóna veu a un jovent que té en el crim l’única via de subsitència i en les drogues l’únic mecanisme d’evasió, sinó que els posa davant de les càmeres perquè siguin protagonistes de les seves pròpies històries.

Perros Callejeros va ser un dels principals responsables i primers exemples del fenomen. En ella seguim el Torete i la seva colla mentre roben cotxes, roben bosses, roben bancs, són tancats al reformatori, fumen porros, continuen robant, roben bancs, maten policies, desfloren i roben gitanes a punt de casar-se i, en definitiva, fan les coses normals que feia un nen de la Mina als anys setanta. Així, l’inici semidocumental amb imatges de Barcelona i de cotxes accidentats marca absolutament tot el metratge fent-nos conscients que no tot el que estem veient, per extrem que sigui o sembli, acaba de ser plenament ficció.

No Comments

Post a Comment