web analytics
 

racó cinèfil.15

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

Algues

raco_cinema_15
Sembla tret del guió d’una pel·lícula de sèrie B. Apareix una massa informe a l’aigua del pantà i hem de tancar el subministrament d’aigua potable de tres municipis. O quatre. O set. O tots. A qui li importa. Després comencen a desaparèixer rodamons, nens i altres petits mamífers.
Apareix una massa informe a l’aigua d’un pantà de l’Ebre.

La riba de l’Ebre, i tota la vegueria de les Terres de l’Ebre, ha acabat resultant l’abocador que tot ho permet. Petroquímiques. Centrals nuclears. Silurs. Res d’això tindria lloc a l’Empordanet, però allà baix res hi desentona. En el meu paper d’empordanès em resulta com a mínim inaudit haver de pensar que el meu riu (el Fluvià) em pretengui matar, però amb una mica d’esforç puc aconseguir que no em resulti estrany el fet que algun riu vulgui fer-ho amb algú altre. Alguna cosa deuen haver fet.

Aquest escenari em pot resultar tangencialment familiar pensant en pel·lícules de sèrie B com Creepshow 2 (1987). Una de les històries curtes que se’ns presentava allà tenia com a protagonista una misteriosa taca en un pantà que resultava ser antropòfaga. Adolescent que neda en pilotes, adolescent que és antropofagocitat. Els habitants de Flix han tingut una mica més de sort i la massa informe no té gana ni és tòxica, ni tan sols problemàtica, simplement orgànica. Resulta que uns veïns amb interessos econòmics en el tema han abocat matèria orgànica (menjar, pels poc experts) amb la intenció d’alimentar els silurs que més endavant s’hi podran pescar establint un nou rècord de mida o de massa.

Els abocaments tòxics incontrolats poden resultar potencialment problemàtics tant a la vida anomenada real com en succedanis com Robocop (1987) o Freaked (1993), però no hem d’oblidar en cap moment que estàvem parlant d’ebrencs.

El silur pel qui se’l treballa.

Tags:
No Comments

Post a Comment