web analytics
 

racó cinèfil.o9

Article escrit originàriament per al Racó Cinèfil, secció setmanal de Racó Català.

Kim Jong-serra

raco_cinema_09

Els qui d’una o altra manera em coneixeu de ben segur que teniu ben clar que una de les coses que més m’irriten és el cinema de l’Albert Serra, fins el punt d’utilitzar-li el nom amb funció qualificativa a l’hora de parlar d’altres pel·lícules. Però fins i tot amb aquells a qui més menyspreem hi podem acabar trobant punts comuns, per minsos o tangencials que siguin. Així és com amb l’Albert Serra, més enllà de (o potser hauria de dir més que no pas) l’espècie i (potser) el número de cromosomes, hi comparteixo una absoluta fascinació per Pulgasari (1985). Però què és Pulgasari?

Pulgasari és amb tota seguretat la pel·lícula nord-coreana més coneguda fora del país. A dins, no se sap. El Líder Estimat de Corea del Nord, en Kim Jong-il, era també un gran aficionat al cinema. Amb una suposada col·lecció de milers de pel·lícules, entre les seves preferències aparentment hi havia en James Bond i Rambo, Friday the 13th i Godzilla. I dic “aparentment” perquè en un entorn tan estrictament controlat i hermètic, on fins i tot va resultar difícil de conèixer de manera segura el nom del seu hereu, resulta fins a cert punt sospitós que ens n’arribi quants DVDs tenia o de quantes polzades era la televisió on mirava en Rambo matar comunistes. Sigui com sigui, el que resulta del tot indubtable és que Godzilla va ser el principal referent de Pulgasari. Llegint-ne l’argument o directament mirant-la es tractaria d’un kaiju senzill i sense massa interès, del qual se’n pot fer una lectura en clau comunista però que també es podria interpretar com una crítica al govern del Líder Suprem. Però res de tot això fa excepcional Pulgasari. El cinema ha sigut una eina de propaganda de manera recurrent, en alguns casos amb implicació directa dels caps d’estat o de les cúpules de govern. Sense necessitat d’anar gaire lluny, Raza (1942) es vertebra al voltant d’una història escrita per Franco mateix. No, el que fa especial Pulgasari va per una altra banda.

Som el 1978 i l’hereu de cals Kim els ha sortit una mica bohemi. Diu que vol fer pel·lícules. Mira a banda i banda però no veu ningú capaç de traslladar a la pantalla el que ell vol veure, de manera que fa el que tot hereu de cals Kim faria. Enviar un escamot a Hong Kong per segrestar el director sud-coreà Shin Sang-ok i la seva exdona, l’actriu Choe Eun-hui. La seva feina seria tornar-se a casar i fer pel·lícules que fessin feliços a la gent de Corea del Nord. Suposo que sou prou llestos com per endevinar que una d’aquestes pel·lícules va ser Pulgasari. Però fer un kaiju amb cara i ulls no és el mateix que fer un drama o alguna collonada costumista. Un dels seus punts forts són les escenes de multituds, en les quals hi va participar l’exèrcit, però el principal protagonista són els efectes especials. Però tot i que en Godzilla no es pot anar a segrestar fàcilment, l’equip d’efectes especials de la Toho i fins i tot l’home que es posava a dins de la disfressa de làtex del gegant nuclear van respondre de manera bastant senzilla a la crida dels diners comunistes (sempre acompanyats del compromís que els deixarien tornar a Japó).

Pulgasari va ser projectada en uns quants festivals i va ser precisament en una d’aquestes projeccions on el director i la seva dona van aconseguir escapar. L’home va acabar als Estats Units, on va dirigir un parell de pel·lícules de ninjes per mainada i on va acabar participant en una mena de remake capitalista de Pulgasari, Galgameth (1996). I és que els cercles sempre s’acaben tancant, posant en contacte els qui creien estar anant per camins oposats. Alguns surten de Pyongyang i Hollywood per alimentar amb el seu treball els monstres del capitalisme i del comunisme. Altres ens trobem al Teatre de Salt, on convergim fugaçment, de manera enganyosa. Perquè, tot i la meravellosa història de Pulgasari (the film, not the play), Pulgasari (the play, not the film) va resultar ser tan insuportable com tot el que ha parit el seu responsable.

Tags:
No Comments

Post a Comment