web analytics
 

Splinter

7

Splinter és un molt bon exemple del que es pot fer amb una miqueta de ganes i bona voluntat, i tot i les limitacions al pressupost. Una sèrie de desafortunades coincidències ben trobades porten dos parelles a una benzinera. Allà estant, els quatre es veuran obligats a atrinxerar-se molt i molt fort, mentre una bestiola al més pur estil de The Thing intenta fer-se’ls.

Entre els elements que utilitzen les pel·lícules d’horror per aconseguir el seu objectiu, n’hi ha pocs de tan efectius com el contagi per contacte. Això de que et toqui el bitxo i ja hagis begut oli, poca broma, acollona fort. Si la bestiola malparida se les empesca totes per arribar-hi, pot escindir-se sense perdre el seu ímpetu, i té el nervi de mil dimonis, doncs més fotut encara.

No sabem d’on surt ni què és però poc importa pas: la mala baba del bitxo, la cadència de la pel·lícula i les poques sortides per la tangent (sí, ja sabeu: aquestes del pal “ara agafo i me’n vaig tot sol a pixar, que segur que el monstre no m’espera al lavabo”) fan d’aquesta cinta un estimulant producte ben fet i ben realitzat. A més, un dels protagonistes és biòleg, què collons, i ni tan sols el maten el primer!

No Comments

Post a Comment