web analytics
 

Stake Land

Stake Land

Sóc d’aquells a qui quan els posen una pel·lícula de vampirs davant rebufen molt i rebufen fort. Si, com és el cas, els vampirs acaben resultant prou sanguinaris i salvatges com per rosegar-li la jugular a un nadó de mesos llavors els rebufs es poden posar en stand-by una estona, preparats per reactivar-se en qualsevol moment. Per allargar una mica aquest impàs resulta que Stake Land té un bon disseny envoltant una història bastant típica però tractada de manera solvent.

Poc després de l’apocalipsi, vampíric en aquest cas, un noi que perd la família troba un home dur i experimentat que l’acull, l’ajuda i l’ensinistra en el noble art de matar vampirs. Veient això ens podem esperar la típica història de creixement personal en la qual la parella anirà trobant dificultats creixents en el seu camí, assolint el zènit narratiu en un punt en el qual el protector morirà, però el nostre jove heroi ja haurà anat creixent prou com per valdre’s per ell mateix. Si no ens equivoquem en aquesta apreciació general llavors el fet que gaudim o no la pel·lícula vindrà determinat pels detalls.

Detalls com les dentallades a nadons de mesos o la utilització dels ullals de vampirs com moneda de curs legal. Detalls com la possibilitat suggerida que els supervivents d’un apocalipsi vampíric es converteixin en una amenaça antropofàgica per als propis supervivents. Detalls com derivar la crisi vampírica a un conflicte religiós. Detalls com fer guerra bacteriològica a la manera medieval, substituint morts de pesta per vampirs i catapultes per helicòpters. Detalls com repartir ara i adès noies joves i atractives disposades a repoblar el planeta amb els fills de joves hàbils en el noble art de matar vampirs. Detalls que ens allunyin dels vampirs de purpurina.

Però estem condemnats a no estar mai contents, a tenir per cada detall un contradetall. I així ens trobem amb monges. Amb un paradís canadenc. Amb antagonistes poc efectius i, per sobre de tot, amb una estructura episòdica que converteix una ruta desesperada en un puto servei d’acollida de desamparats. Tot i això, només us cal veure la mida dels dos darrers paràgrafs per deduir si hem acabat satisfets de la proposta. Això sí, afronteu aquest territori vampíric sota la vostra plena responsabilitat.

Tags:
No Comments

Post a Comment