web analytics
 

The ABCs of Death

2

La paraula que em ve al cap desprès d’empassar-me els 123 minuts i els 26 curts que conté aquesta cinta és “covardia”. Sí, sí, covards: la majoria dels directors convocats aquí han estat uns autèntics covards i han declinat formar part de la juguesca que (indirectament) el productor proposava. I ho han fet d’una forma ben infantil: fent veure que no s’ho prenien seriosament.

La idea era bona: reunir 26 directors internacionals i veure què eren capaços de fer amb una lletra de l’abecedari a l’atzar (a partir de la qual havien de posar títol a la seva història) i un pressupost limitat (500$ si no recordo malament) per fer un curt. Sota aquesta premissa ningú esperava curts excel·lents, és clar. Es pot entendre, però, el repte inherent a la proposta: sota les mateixes condicions, veure qui és el millor director, el millor inventor d’històries i millor realitzador.

Resultat: un fracàs. No em crec que hi hagi tan poc talent entre aquests 26 directors (bé, en alguns segur que sí), ni que es prenguin amb tan poca responsabilitat la feina que fan i que (se suposa) els agrada fer. La gran majoria dels curts no tenen ni substància ni imatge, i en molt pocs es noten ganes de voler fer un producte amb cara i ulls. Molts han fet qualsevol parida per sortir al pas. I, insisteixo, estic fermament convençut de que ha sigut una sortida per la tangent per tal d’evitar la mena de comparacions que segur s’haguessin formulat si la idea hagués funcionat. Això és, veure qui la té més llarga, evidentment.

Quasi me’ls puc imaginar tots al bar fent unes birres i queixant-se del baixíssim pressupost, i de la feina que ja tenen, i de “quina merda de lletra que m’ha tocat”, i “collons, que ara no estic per pensar”, i “jo amb aquests 500 naps em compro la PlayStation 4 i el curt aquest de merda me’l faig amb la meva vella taula de surf aquest dissabte, ja veuràs…”. I etcètera. Però, sota les queixes i la fanfarroneria, la por a ser menys bo (tenir-la més petita) que els iguals, i la competitivitat punyent entre professionals, tristament driblada aquí per la majoria dels participants.

Per la majoria, que no per tots: la història del gos, els ninots de plastilina i la francesa obesa depressiva (i profundament trastornada), i algun més, s’ajustarien més, potser, al que s’esperava d’aquesta proposta. Malaguanyats.

1 Comment
  • The ABCs of Death 2 | korova kino bar

    16 de juny de 2015 at 08:02 Respon

    […] de remuntar la meva primera ressenya a plataformes com Kuu! o KKB, ara fa poc més d’un anyet: The ABCs of Death. Per celebrar-ho, canviaré el format, m’ho prendré amb insuflada professionalitat intrusista i […]

Post a Comment