web analytics
 

The Holy Mountain

6

L’altre dia vaig assistir a la darrera pel·lícula d’un dels cicles que la Filmoteca de Catalunya passa als Truffaut de Girona: The Holy Mountain, de l’Alejandro Jodorowsky. [Obro parèntesis: amics del cine de Girona, a veure si ens animem a anar més sovint (o simplement anar) a aquest últim bastió de l’autèntic cinema que són els Truffaut de Girona, i aprofitem les delícies que ens ofereixen a un preu irrisori. Em trenca el cor veure aquella única sala SEMPRE buida… Tanco parèntesis].

El nano que portava la batuta va contextualitzar amb força gràcia el film que anàvem a veure. Així, els que per Jodorowsky enteníem “tiu que feia cine ja fa temps”, varen assabentar-nos d’altres detalls biogràfics d’aquest peculiar personatge i de la seva encara més peculiar filmografia. Així, jo, que sóc més aviat poc amic del surrealisme i el no reason, vaig veure la trampa massa tard i, si no volia surrealisme, vaig empassar-me el surrealisme fet cine a tasses, a tasses grosses (quasi dues hores).

Dir que The Holy Mountain em va agradar seria com dir que fer-se un tatuatge a l’aixella no fa mal. Tot i que la seva imatge és prou impressionant com per fer-ho, The Holy Mountain no està pensada per agradar. Es veu hora lluny que el que el col·lega pretenia era introduir l’espectador en un pertorbador viatge hipnòtic i psicòtic, un malson críptic d’imatges virulentes que havien de conduir l’indòmit públic cap a la seva transformació personal. Sofrir per millorar; sofrir per purificar-se. Això a través d’una pel·li, amb polles, sexe, sang i deformacions varies. Puto hippy tarat…

No, veure The Holy Mountain a mi no m’ha purificat pas. Però si busqueu quelcom diferent i impactant, mireu la pel·li, gaudiu-la i deixeu de banda les pretensions terapèutiques del cineasta.

No Comments

Post a Comment