web analytics
 

The Purge: Anarchy

5

Ara fa exactament un anyet, estant jo a casa, cofoi i beneit com era (i encara sóc), maleïa ostentosament el paio que em va fer perdre 85 minuts (fem com si no tingués res millor a fer i/o el meu temps fos important. Gràcies): En DeMonaco (The Negotiator, Assault on Precinct 13) es carregava amb total impunitat la que podia haver estat una bona història. I ho feia prenent l’espectador per beneit, obrint expectatives sense intenció de copsar-les, fent us de personatges buits i tirant de sortides de manual, tan maldestres com poc elaborades. The Purge feia aigües a cada minut de metratge, començant al minut 5 i ja fins al final.

Tot i així, per les eventuals possibilitats de la idea original, vaig prometre’m veure què tal anava la seqüela. I aquí estem: un any més vells seguim perdent minuts davant la pantalla. Aquest cop, però, no m’ha sabut (tan) greu.

Va, ras i curt: The Purge: Anarchy és millor que la seva predecessora. És més valenta. Té més sang i més mala llet. Els espais oberts (i tancats), on es desenvolupa una trama prou variada, els diferents personatges, principals i secundaris, i les convergents línees d’acció enriqueixen una evolució més impressionant, creïble, clara i coherent. Sembla ben bé el producte d’un altre realitzador.

Els números són eloqüents en aquest sentit: desenvolupar la seqüela va valer 3 vegades més. Tot i així, la primera setmana va recaptar menys (arrossegava la mala premsa de la primera). Tres mesos desprès, però, ja l’ha guanyat en més de 7 milions de recaptació bruta als EUA (Font: IMDB). Convincent, oi?

El meu consell? Obvieu la primera. Com si no existís: directes a aquesta. Ah, i atenció als títols de crèdit i la banda sonora finals. Brutals.

No Comments

Post a Comment