web analytics
 

The Purge

4

Aquesta cinta d’acció i horror parteix d’una premissa força original però una miqueta agafada amb pinces: un dia cada any, tots els crims són completament legals. I quan dic tots, vull dir TOTS. S’anul·len totes les alarmes. Es retiren els cossos de seguretat. D’aquesta manera, la gent pot desfogar-se com Déu mana (?), i viure la resta de l’any ben tranquil·la i relaxada a casa.

Val. Molt bé. No sé pas on han quedat alternatives més, en direm, convencionals, i menys, d’això, radicals, però, va, que acceptem la proposta voluntariosos.

Què passa? Doncs que, com sempre, els rics se’n surten millor que no pas els pobres. En conseqüència, la suposada purga és de la societat benestant, no pas de les persones. Els menys afortunats (econòmicament, s’entén) pillen per totes bandes. Els que poden pagar-se un bon sistema de protecció, doncs, això: a viure, que són dos dies. Cap novetat aquí tampoc.

Per la família protagonista (nous rics, que si no la història no quadra), la cosa es complica una barbaritat quan un dels fills deixa entrar un indigent a casa. Un negre, per més delicte. Una colla d’esnobs àvids de sang s’encaparren en fer-se aquell negre peti qui peti. I ja la tenim muntada: o em tornes el meu puto negre, o et rebento la casa i la família. Conseqüència: pijos matant pijos. I apa-i-vinga-som-hi-tots amb la festa, la gresca i la xerinola!

El problema és que, un cop muntat l’engrescador escenari, la pel·lícula esdevé extremadament erràtica o predictible. O, el que és pitjor, les dues coses a l’hora. Els protagonistes fan coses bastant-molt rares (per què collons no s’estan tots quietets i juntets, si es pot saber?). El pare tan bon punt és un nyicris del quinze com li surt el marine que porta a dins. En menys d’un minut, la fortalesa infranquejable que se suposa és la casa esdevé un formatge de gruyère, doblegada per cotxes, barres i pals. I etcètera, etcètera. Etcètera. En fi, més sort la propera. O no.

No Comments

Post a Comment