web analytics
 

We Are What We Are

7

Hi ha tradicions que, per antigues i arraigades que estiguin, són més aviat absurdes. N’és un exemple la burrrada de menjar-se 12 raïms amb les 12 campanades que tanquen l’any. Començar l’any amb la boca i la cara plena de raïm és, com a poc, ridícul. Però aquí seguim, any rere any amb la mateixa cantarella. Un altre exemple? El mes del ramadà, però aquí no entraré més que encara em farciran d’hòsties…

La família de We Are What We Are té costums molt més extravagants que la del raïm o el mes de dejú musulmà. La família de We Are What We Are menja persones. És una tradició, ves. S’ha de fer notar, però, que l’origen (en quant a origen) vindria a ser igualment lícit (i absurd) en tots tres casos.

Quan era xiquet els meus pares van comprar-me un aneguet. Mentre el bitxo era petit tot eren riures i carícies. Però la bèstia va créixer i ràpidament es va convertir en un animal indisciplinat i cridaner. Va acabar a la cassola, a aquelles alçades més odiat que no pas estimat. Així i tot, cap de nosaltres va ser capaç de menjar-ne’n. Ni nens, ni adults.

Amb la tonteria és la tercera pel·lícula sobre caníbals i canibalisme que em miro en poc temps. I això que el fet d’ingerir carn humana no m’impressiona gens. De fet, entre podrir-se lentament sota terra o ser menjat, digerit i cagat ràpidament, poca diferència veig, francament. Això és, un cop mort i sempre i quan no hi barregem sentiments. No vindria a ser el cas del meu aneguet, pobra bèstia.

Amb la tonteria és la tercera pel·lícula dirigida per en Jim Mickle (Cold in July, Stake Land, Mulberry St) que em miro en poc temps. En aquest cas, però, ha estat una coincidència buscada: en Jim resulta ser un director prou solvent que, dins l’horror i el misteri, sap el que es fa i no se surt (gaire) per la tangent.

Són totes elles històries ben explicades i pel·lícules ben filmades que, com a mínim (mínim!), no et deixen amb la incòmode sensació de que t’han pres la camisa. En el cas que ens ocupa, perdonarem fins i tot que es tregui a coalició les malalties priòniques, o aquest clímax desmesurat al que s’arriba en alguna seqüència.

Apa, bon appétit!

1 Comment

Post a Comment