web analytics
 

Wolf Creek 2

7

Vaig anar a veure Wolf Creek 2 positivament convençut d’haver vist la primera i haver-ne quedat prou satisfet. Tot i així, no en tenia un record concret. Per concretar el meu record inconcret: Austràlia. Garrulo tarat. Joves que moren vistosament. Punt.

La meva sorpresa majúscula ha estat precisament aquesta: sabent que tant el director (Greg Mclean) com l’actor principal (John Jarratt) repeteixen en els respectius papers d’aquesta, altrament, sensacional producció australiana, cóm diantre podia haver oblidat un personatge tan grotescament carismàtic i mortalment divertit com en Mick Taylor, l’australià d’aspecte afable i simpàtic, riure contagiós i parla ratllant l’incomprensible, que amaga (bé, no: no l’amaga gaire, la veritat) un psicòpata assassí tan decididament solvent, brutal i absolutament despietat!?

De bon principi (sobretot al principi), i ja fins al final (on la pel·lícula descarrila una mica, res greu), la naturalitat homicida d’aquest sensacional personatge, els àrids paisatges d’una Austràlia enorme, on el primer es mou com qui passeja pel menjador de casa, i la desesperada lluita per la supervivència de les successives víctimes, faran les delícies dels amants del gènere. És més: jo afirmaria que aquest sensacional tarat mereix encara una tercera entrega, igual que la segona, i tot i el risc d’esgotar el model i la simpatia que aquest majúscul monstre inspira.

2 Comments
  • Jordi Torà

    24 d'octubre de 2013 at 11:23 Respon

    en tenim ganes de més, eh!?

  • Kuu! Wolf Creek

    24 d'octubre de 2013 at 15:08 Respon

    […] Desprès de gaudir com un puto nan amb Wolf Creek 2, resultava imperatiu reveure la primera, ni que fos per entendre l’episodi d’amnèsia al que em referia abans. […]

Post a Comment