web analytics
 

WolfCop

4

WolfCop passarà a la història del cinema trash de pressupost sota zero per tenir la millor (i per ara única) transformació d’una polla humana en polla licantropa. I crec que… per res més.

A principis dels 90’s ja vam veure la idea d’homes-llop policies en un nefast artefacte directe a vídeo titulat Full Eclipse, del encara més nefast Anthony Hickox. I que aixequi la mà qui no hagi vist una comèdia “boja” en que el protagonista es transforma en llop. Així, sense rumiar-hi gaire, recordo dos o tres films i una sèrie de televisió. Us preguntareu, doncs, per què collons l’he hagut de mirar?

La resposta és ben senzilla: no puc evitar-ho, i en Lowell Dean ho sap. Tan bon punt van anunciar el film i revelar el pòster em vaig convertir, com una mosca atreta per la merda, com molts altres aficionats i incondicionals del gènere. Aquesta combinació de tons cridaners, aquest dibuix estil pòster dels 80’s, aquest aroma a caspa divertida, i la paraula wolf impresa… Poc va importar que el seu artífex fos culpable també d’una altra aberració de l’horror de baix pressupost: 13 Eerie.

No és que no gaudís, no: algunes vegades fins i tot vaig riure, és clar, però no van ser riallades (excepte amb la werewolf-polla), si no més aviat rialles (jajaja, cough, cough, jaja, cough, cough, ja). Ni la cervesa va aconseguir que gaudís un guió ple de tòpics desgastats i buits on, i aquest és un dels errors del film, l’humor deriva dels diàlegs i no pas de les accions. Si és que en alguns casos es buscava un efecte no-reason, no va acabar de quallar. No puc evitar imaginar el que hauria fet el déu de la comèdia absurda, en Quentin Dupieux, amb aquest material.

El millor de WolfCop: algun efecte gore graciós, la transformació del protagonista, la banda sonora hard rock, el plantejament del film, i la sexy i voluptuosa Sarah Lind (malgrat que en l’escena de sexe apareixen les mamelles d’una altra senyora). Per fer unes cerveses i unes rialles te una visualització, i tot i que consideraria millors alternatives. Sé que la majoria dels que llegeixin aquesta ressenya van mossegar el formatge de la trampa i, escolta, no els hi retrec pas: a mi em va passar el mateix.

No Comments

Post a Comment