web analytics
 

Would You Rather

5

Tothom té un preu. O, com a mínim, això diuen alguns. I, és clar, quan els problemes, els problemes greus de veritat, s’acarnissen sobre un, aquest preu cotitza a la baixa. Llavors, apareix un magnat i posa al teu abast la solució a tots ells, amb la única condició de jugar (i guanyar) un petit joc que ell mateix organitza cada any a la seva mansió. Sense gaires romanços, acceptes, i abans d’adonar-te’n ja estàs amb la merda fins al coll, empassant-te els teus principis (i el que sigui) mentre l’altre se te’n riu a la cara, refregant-te cofoi el teu insondable patetisme, només comparable a la seva magnificència. Coses de rics, jo què sé…

Fins aquí tot perfecte. Un ric megalòman mig psicòpata amb un grup de persones desesperades a la seva completa disposició? Compro! Llavors, però, la pel·lícula accelera i deixa enrere aquest engrescador plantejament inicial. S’afegeixen precipitadament problemes més urgents (o tu, o ell, o un tret al cap) i els jugadors inicialment voluntaris passen a ser soferts i castigadíssims ostatges.

En aquesta situació de pressió limítrofa, dubto molt que ningú jugués, de bon ni mal grat. Quasi que em quedo amb el tret al cap, i acabem abans. En aquest sentit, és curiós que l’únic personatge que entra a drap al joc sense badar boca sigui el que interpreta la (en principi, i segons el personatge que interpretava llavors, entre polles) molt depravada ex-actriu porno Sasha Grey. Publicitat subliminal? Ves a saber…

No Comments

Post a Comment