web analytics
 

Young Ones

7

La primera pel·lícula que vaig gaudir a Sitges 2014, enganxada a contracor i pels pèls en una trepidant cursa contrarellotge, contra l’amenaçador sistema de venda telemàtica de Sitges i centenars d’entusiastes incondicionals àvids de cinema fantàstic, va resultar ser una gratificant troballa. No com per treure’s els calçotets i ballar el twist a la sortida de l’Auditori (tampoc haguéssim pogut de la gentada que s’aglutinava a les escales), però sí com per donar per ben encetada la marató que teníem per endavant. Sitges promet, Sitges compleix. Li perdono fins i tot l’absurda discriminació entre espectadors pel repartiment de butaques, la cosa político-econòmica. El que compta són les projeccions, i aquestes no deceben.

El món s’ha assecat. No plou gaire gens. L’aigua escasseja i s’ha convertit en apreciada moneda de canvi, així com motiu d’eventuals disputes veïnals. Però, va, que tampoc no n’hi ha per tant. De fet, tot això no és gaire important per la trama pròpiament dita. Tampoc ho és l’entorn, pretesament futurista, que, aquest cop (per variar), no és més que això: un àrid escenari.

Young Ones és un melodrama com d’Antena 3 dissabte tarda però ben fet, molt ben fet, amb el punt de crueltat, brutícia, acció i coherència adequat com per no haver de cagar-nos en sa puta mare (tot i que algú ja ho feia a la sortida del cine). Es divideix en tres actes, oberts i tancats amb decisió, formant una intel·ligent el·lipsi on els personatges i, sobretot, la forma en que engalten la seva situació, constitueixen el veritable fil argumental de la trama.

Actuacions de luxe per una història luxosa. Molt gaudible.

No Comments

Post a Comment