web analytics
 

Young Ones

7

A causa del consum abusiu de bandes dessinées de ciència ficció durant la infància, i de tankoubon manga cyberpunk ja en l’adolescència, tinc, a més d’unes ulleres ben grosses, la mania de bavejar quan sento la paraula “robot”. Últimament també em passa quan escolto Michael Shannon. Aquest film, escrit i dirigit pel realitzador televisiu Jake Paltrow, resulta que conté aquests dos elements, embolicats en una posada en escena que recorda fort dotzenes de joies cinematogràfiques dels meravellosos 70’s.

No pot ser! Una distòpia aspra i plena de pols amb regust a Badlands, a drama d’en Cimino i narrativa al més pur estil Robert Altman. Com és que se m’havia passat això!?

Però per sort els fats es van confabular. O potser va ser la sincronia junguiana. El cas és que vaig acabar veient Young Ones per accident i sense gaire entusiasme (previ). Un drama de família (que no per veure en família), estructurat en tres parts, tres generacions nascudes al terrer i la sequera. I si abans he esmentat els 70’s i en Cimino és perquè, com aquell, en Paltrow no imposa judicis morals, cosa rara al cinema ianqui. Explica la història, acompanya els protagonistes, i la seva càmera retrata un paisatge desolat, no gaire diferent de certes parts social i econòmicament deprimides del seu país.

Un visceral drama ple de violència, idealisme i tossuderia que avança per la corda fluixa de la seva arriscada proposta, ensopegant, de tant en tant, i formant un tot prou satisfactori. Així com podríem queixar-nos d’uns elements de ciència-ficció més aviat accessoris que no aporten gran cosa, i alguna part del metratge, buida i innecessària (el viatge a la frontera, per exemple), també cal destacar l’atractiu disseny de l’incansable robot-tractor i el magnífic treball d’en Shannon com cap de família.

No Comments

Post a Comment